Pau Jorquera i Bordonau  (2012-2014)

Dirigí el cor infantil de l'Escola Ntra. Sra. de Lourdes, amb el que obtingué reconeixements del Departament d'Ensenyament de la Generalitat. Dirigí també el cor infantil El Virolet, la Societat Coral Il·lustració Artística de Sant Quirze del Vallès, el Cor Albada de Granollers, el Cor Diaula de Barcelona, el Grup Coral Hortai la Coral Sinera, amb la qual guanyà el segon premi al Festival Internacional de Música Coral a Malgrat de Mar, en l'edició de l'any 2012. Amb aquests cors ha interpretat obres com L'Oratori de Nadal de C. Saint-Saëns, la Messe de Minuit de M. A. Charpentier, el Glòria d'A. Vivaldi i la cantata BWV 131 de J. S. Bach.Nascut a Barcelona el 1982, inicià els estudis musicals a l'Escola de Música de Barcelona i, posteriorment, a l'Escola de Música La Guineu

Cursà estudis de percussió amb Ignasi Vila. Ha rebut gran part de la seva formació musical dels mestres Ramon Porter i Johan Duijck. Ha estudiat la Llicenciatura Superior de Direcció de Cor a L'ESMUC amb Johan Duijck, Josep Vila i Mireia Barrera; també ha realitzat diversos cursos amb Xavier Puig, Josep Prats, Xavier Sans, Emilio de la Linde, Poire Vallvé, entre d'altres. Ha estudiat cant amb els professors Francesc Garrigosa i Marta Cordomí. És Llicenciat en Direcció de Cor per l'ESMUC i Diplomat en Magisteri, en l'especialitat d'Educació Musical, per la UAB.

Amb 29 anys obtingué el reconeixement del jurat com a millor director del Festival Internacional de Música Coral de Malgrat de Mar. Fou el director musical de l'enregistrament de la cantata per cor infantil Al ball, sense un badall, publicada dins la col·lecció Acuitacantar. Ha composat dues cantates per cor mixt, cor infantil i acompanyament instrumental, una cantata per cor infantil, i diverses cançons i arranjaments per cor a cappella. Ha treballat de professor de música i religió d'Educació Secundària al Col·legi Immaculada Concepció de Lloret de Mar, fundant-ne el Cor de Secundària.

És cofundador, amb Daniel Tarrida, del projecte participatiu Bach zum Mitsingen i del primer Festival Bach de Barcelona, Bachcelona.

Josep Benet  (2002–2006 i 2011-2012)

Fou soprano solista a l'Escolania de Montserrat, on romangué cinc anys. Prosseguí estudis de solfeig, harmonia, contrapunt, teoria, piano (amb Sofia Puche) i violí (amb Xavier Turull) al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el Títol de professor de Cant l'any 1980. També fou deixeble d'Àngel Soler i treballà posteriorment amb les tècniques de Monique Deschaussées. Treballà el cant amb Jordi Albareda i últimament amb Francesc Lázaro. Realitzà estudis a la Musikhochschule de Múnic, on fou becat per la Fundació Alexander von Humboldt. Així mateix, s'inicià en la pedagogia del cant al Centre de Música Antiga del Conservatori Popular de Ginebra l'any 1981, i l'exerceix a l'Escola de Música de Granollers i ho ha fet durants dos cursos al Conservatori Professional de Badalona.

Integrant o col·laborador de grups com Dulcis Harmonia, Ars Musicae, Hespérion XX, Clemencic Consort, La Colombina, Concerto Italiano, La Chapelle Royale, Les Arts Florissants, Al Ayre Español, etc. o d'orquestres com la Ciutat de Barcelona, del Teatre Lliure, de Valladolid, de les Balears, Solistes de Moscou, Simfònica del Vallès, Sinfónica de Euskadi, de Granada, etc., desenvolupa la seva activitat concertística com a cantant. El seu repertori l'integra música compresa entre els inicis de l'edat mitjana i diversos autors clàssics del segle XX com Stravinsky, Britten, Gerhard o Berio. Ha estat especialment aplaudida per la crítica la seva interpretació de Bach. La seva activitat concertística s'ha desenvolupat a la major part d'Europa en el marc de prestigiosos festivals, i a llocs puntuals d'Amèrica i d'Israel. Ha realitzat enregistraments discogràfics per a diverses companyies europees i per la ràdio i la televisió, tant a Catalunya com a l'estranger.

 

Emili Fortea  (2009–2011)

Inicià els seus estudis musicals a l'Escola de Música de Llinars del Vallès, els continuà al Conservatori de Granollers i posteriorment al Conservatori Superior de Música de Barcelona, prosseguint amb els de direcció a l'ESMUC. També estudià violí amb Yolanda Fernández, piano amb Jordi Vilaprinyó, Antoni Besses, Frederic Gevers i Vladislav Bronevetski, i cant amb Mariona Castelar, Lambert Climent, Mireia Pintó i José Javier Viudes.

Finalitzà els estudis de grau superior de direcció de cor amb Pierre Cao i Josep Vila, havent seguit també cursos de direcció amb Frieder Bernius, Laszlo Heltay, Nestor Andrenacci i Miroslav Kosler. Des de llavors, ha seguit cursos especialitzats de direcció sobre diferents compositors: Victoria, amb Harry Christophers; Poulenc, amb Erwin List; Arvo Pärt, amb Tonu Kaljuste.

Ha dirigit L'Orfeó Badaloní, la Coral Belles Arts de Sabadell, el Cor de Cambra Odecaton, l'Agrupació Coral Matadepera i l'Orfeó Enric Morera de Sant Just Desvern. Ha estat subdirector de l'Orfeó Català de 2005 a 2010, i membre de l'equip tècnic de la Federació Catalana d'Entitats Corals.

 

 

Lluís Vila  (2006–2009)


Durant la seva trajectòria com a director, Lluís Vila i Casañas ha treballat també amb l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'Orquestra Simfònica de l'Empordà, l'Orquestra Barroca Catalana, l'Orquestra de Cambra de Cervera, el Coro de la Comunidad de Madrid, el Cor Lieder Camera, el Coro Nacional de España, l'Orfeó Universitari de València, etc. i ha estat director assistent del Cor del Gran Teatre del Liceu. Ha col·laborat amb publicacions especialitzades, com la Revista Musical Catalana i l'Österreichische Musik Zeitschrift, entre d'altres. L'any 2000 va assumir la direcció musical i artística de la Coral Sant Jordi, de Barcelona. Ha donat nombrosos cursets de direcció de cor, i és professor d'aquesta disciplina a l'Escola Superior de Música de Catalunya.Lluís Vila i Casañas va néixer a Sabadell el 1959. Als 10 anys va entrar a l'Escolania de Montserrat on va estudiar violí, piano i cant. Ben aviat va entrar en contacte amb el món de la direcció amb la Coral Belles Arts de Sabadell. Més tard, i durant 4 anys, va ser director titular del Coro Príncipe de Asturias, d'Oviedo; durant aquesta etapa va tenir els primers contactes amb la direcció d'orquestra professional.

El 1989 es va traslladar a Viena per a realitzar els estudis de direcció a l'Escola Superior de Música d'aquesta ciutat, amb els mestres Karl Österreicher, Günter Theuring i Leopold Hager, becat per diferents institucions espanyoles i austríaques. Es va llicenciar 5 anys més tard en direcció d'orquestra i de cor. Les nombroses possibilitats professionals que li oferia la ciutat de Viena el van retenir en aquesta ciutat 5 anys més durant els que, ja com a director format, va ser mestre de capella de la Mariahilf de Viena i va dirigir altres formacions corals i orquestrals austríaques. En el camp de la música antiga va realitzar produccions amb diverses orquestres d'instruments originals. També durant aquests anys va ser membre del cor vienès Arnold Schönberg, amb el que va participar en nombrosos concerts i enregistraments.

 

Elisenda Carrasco  (1999–2002)


El cant coral infantil ha estat un dels àmbits que més ha aprofundit i desenvolupat. Per aquest motiu és convidada regularment als cursos de l'ICE, Universitat de les Illes Balears i arreu de la península. És professora dels cursos de direcció que organitza la FCEC i també ha estat convidada als ateliers organitzats per Europa Cantat i per Arbeitskreis Musik in der Jugend a Wolfenbüttel (Alemanya). Elisenda Carrasco va crear l'any 2002, conjuntament amb el director d'escena i dramaturg Marc Rosich, la companyia La Trattoria Lírica, estrenant Il geloso Schernito al Teatre Malic de Barcelona, i presentant-ho a la Fira del Teatre de Tàrrega. Ha preparat els cors i solistes del projecte Òpera a secundària que organitza el Gran Teatre del Liceu conjuntament amb l'IMEB, estrenant l'òpera Regals a Barcelona, al Teatre Lliure.

Ha dirigit durant més de deu anys el Cor infantil de Sant Cugat i el Cor infantil de l'Orfeó Català. També és la directora del cor de cambra femení Voxalba, on treballa amb una especial atenció el repertori del segle XX.Va fer els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on obtingué els Títols Superiors d'Harmonia, Composició i Instrumentació i Direcció d'orquestra amb Josep Soler i Salvador Mas respectivament. En el camp de la direcció coral ha treballat entre d'altres amb Simon Johnson, Laszlo Heltay, Josep Prats i Pierre Cao, així com també amb els mestres Gábor Hollerung i Frihsmund a Alemanya. Va ampliar els estudis de direcció d'orquestra amb Henryk Wojnarowski i Tomasz Bugaj a l'Acadèmia Fryderyk Chopin de Varsòvia i al Conservatori de Cracòvia. Ha guanyat diversos premis de composició. Des de fa anys es dedica a la pedagogia, destacant la seva tasca al Conservatori Superior de Música del Liceu i a l'Escolania de Montserrat.

 

Peter Bacchus  (1999)


Es féu càrrec de forma provisional de la direcció de Contrapunto Vocale el març de 1999, i preparà el cor per a les interpretacions del Requiem de Mozart amb l'Orquestra del Conservatori de Lleida sota la direcció de Glòria Nogué el juny del mateix any.Polifacètic flautista, compositor, arranjador, director i professor, ha tocat com a flauta solista amb l'Orquesta de Radio y Televisión Española, l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i l'Orquestra Catalana de Cambra. També actua regularment als Estats Units, el seu país d'origen, i en diversos països d'Europa.

Té diverses gravacions en CD com a intèrpret i de les seves pròpies composicions, i es mou per diferents àmbits, des de música per a la televisió fins al teatre, el jazz i la música clàssica. Va actuar com a director musical al Teatre Poliorama en la comèdia musical Cal dir-ho?, dirigida per Josep Maria Flotats, i ha estat professor artístic del Festival Internacional del College-Conservatory of Music de Cincinatti (EUA) i del Lucca Opera Theater a Itàlia.

 

 

Francesc Guillén  (1997–1999)


En els últims anys ha centrat la seva activitat professional en la direcció titular i artística de l'Orquestra de Cambra de Granollers, amb la que ha dirigit més de 250 concerts a Granollers, Barcelona (Palau de la Música Catalana, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Principal, Teatre Romea...), i altres ciutats del país. Va ser el primer director de Contrapunto Vocale, sol·licitat pel grup de cantaires que van fundar el cor, i hi romangué fins el març de 1999, quan d'altres obligacions professionals li ho feren incompatible.Va començar la seva formació musical amb el seu pare i a l'Escolania de Montserrat. Va estudiar violoncel, piano, orgue i cant. Després d'una curta però intensa carrera com a tenor, destacant en el repertori barroc i renaixentista, que el portà per tot Europa col·laborant amb músics com Jordi Savall, René Jacobs, Paul van Nevel, etc., inclinà les seves preferències cap a la direcció orquestral. Va estudiar amb Wilfried Boettcher i Antal Dorati al conservatori de Basilea, graduant-se el 1989. D'aleshores ençà ha dirigit òperes i concerts que l'han dut a col·laborar amb orquestres com la Basel Sinfonietta, The City of London Chamber Players, Ensemble Instrumental de Belfort (França), Barcelona 216, etc. Ha estat director durant quatre anys de l' Orquesta de Burgdorf (Suïssa). El 2002 va estrenar el musical Gaudí d'Albert Guinovart i el va enregistrar amb l'Orquestra Filharmònica de Praga.

 

Comparteix

Submit to FacebookSubmit to Twitter